7 Ad libitum

Faig del paisatge l’autobiografia
des del cel a l’entaulat de viandes.

Les caderneres imiten les notes de Litz
i sota les oliveres es desfà l’ombra
en un marc de sandàlies.

Les petjades fan a la terra abundosa
un dibuix de pells adobades
com xilografies impresses
en paper blau de Venècia
i que emmarcades s’exposen a tots els museus del món.

Les profecies de les muntanyes
ja foren pintades molts anys abans
al llenç dels manieristes
que miraven de fit a fit
el melic lluent de les mestresses.

Els cims, els cingles i les garrigues
són un calc de feldspat que flameja
sota els raigs del sol i crema
els daurats gòtics de les arquetes
que no han guardat mai res.

Els cims, els cingles i les garrigues
s’han alineat dintre el seny
en un ordre perfecte que replica
les perspectives incertes dels primitius.

El paisatge és el retrat novell
dels frescos i dels retaules,
i la naturalesa tota és l’acció teatral
dels cants de les joves de Mísia,
de les cariàtides i dels capitells,
dels poemes perduts al mar del Dodecanés,
i de les melodies entonades a boca closa
en un decorat estès sota lluernes vidrades

I encara pujava el savi a dalt del cloquer
a contemplar els camps de roselles!

Eren l’alternativa al roig exacte de Tizià
i als verds de Lotto,
que el pensament conserva fosos en la raó
i s’estenien entre meandres.

Poema que pertany al llibre
Mètrica en un entorn discret