La centúria amarga

Entre la platja i la costa,
més enllà de les muntanyes,
des de llevant a ponent,
hi ha uns pobles vells i pròspers
que han passat una centúria
amarga, amb fam i dolor.

Per trobar belles estàtues
ho fan mirant el passat
i si en modelen de noves
les esculpeixen amb llàgrimes
amb la basarda al cisell.
o amb el crit al tallaferro

Fan edificis superbs
de geometries falses
i construcció enganyosa,
i amb la paraula exaltada
han fet un diccionari
torturat de mots d’acer.

Amb l’enuig han fet el vers
i han llegit tots els poemes
de perfil amb els accents
de biaix i contrafets,
amb les estrofes amargues
que clivellaven els llavis

Va baixar el poeta jove
dotze dies a l’Avern
per asseure’s la bellesa
als genolls i insultar-la,
vam entendre llavors que
La indignació fa el vers

Del llibre
Odis, venjaces i altres traçats geomètrics