miércoles, 8 de septiembre de 2010

clavats a la carn del món


Hi hagué un vespre i un matí: només vam estar junts
sis dies, com els dies de la creació del món
però amb l’ordre a l’inversa.
Vam començar creant l’home feliç,
després van anar venint les altres bestioles i els ocells,
les plantes i els arbres de tot tipus, la llum,
i vam acabar en el caos i la foscor aletejant
sobre la superfície de les aigües.

.....

No pareu de convertir les espases en arades
no, no pareu
seguiu posant-les fins que neixin d’elles músiques
i un altre cop qui vulgui fer la guerra
haurà de tornar a les eines de la terra.

2 comentarios:

  1. Hola, he estado paseando por el blog, bonita manera la suya de construir con las palabras.

    Saludos

    ResponderEliminar
  2. De esto se trata, amigo Javier, de construir, este es mi sino y quizás mi deformación profesional: construir.

    Un saludo

    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar